tota l'actualitat de km0
2 desembre 2021 \ Tornar al blog

La Transició Energètica a pagès

El territori i la pagesia sempre han tingut a les seves mans la capacitat de creixement i desenvolupament del país. Tot i això, la seva feina no ha estat prou valorada per la població que en rep els beneficis, que per dos cèntims de diferència per quilo, prefereix comprar pomes importades de Xile, sense tenir en compte el desastre climàtic que representa el transport marítim i terrestre des d’origen fins al mercat de destí, comparat amb productes d’igual o millor qualitat produïts a menys de 100 km de distància.

La pagesia pot suportar de forma indefinida aquesta baixa valoració del producte local, front productes que provoquen, per la seva cadena logística, mals irreparables al clima?. La resposta és evident, i d’aquí la seguretat que la millor inversió ha de ser postular-se a favor de la transició energètica.

Què vol dir transició energètica?

Vol dir passar d’un sistema de generació elèctrica centralitzat, basat en combustibles fòssils, a un sistema descentralitzat que faci servir fonts renovables, especialment sol vent i biomassa, on el protagonista no són els grans inversors sinó la ciutadania.

Pel que fa les fonts energètiques, és urgent abandonar els combustibles fòssils, doncs generen emissions de CO2 que provoquen l’escalfament global per l’efecte hivernacle, i aquest és el motor i accelerador del canvi climàtic. De canvis climàtics n’hi ha hagut molts a la història de la humanitat, i els esser humans sempre s’hi han adaptat, però aquest, el primer provocat per l’acció de l’activitat humana, s’està accelerant i en podem perdre el control. Què vol dir que la temperatura mitjana augmenti dos graus per sobre de la temperatura actual?. Vol dir que a Catalunya es donaran les condicions de temperatura i humitat propicies per a la malària. Vol dir que hi haurà cultius que no seran viables doncs tindran excés de temperatura i excés d’hores d’insolació.

Pel que fa el model, centralitzat o descentralitzat, el primer el coneixem. Requereix grans inversions que només poden fer grups inversors amb molta liquiditat o capacitat d’endeutament, amb l’objectiu d’obtenir beneficis financers importants, com a únic motiu per fer aquestes inversions. El model descentralitzat permet petites inversions, moltes vegades en forma col·laborativa, que faciliten a la ciutadania participar dels beneficis de la generació elèctrica.

Els dos factors plegats, un model descentralitzat i amb inversió local, han de servir per a configurar el paisatge del futur. Diuen que el paisatge és la cara de la nostra societat, i hem de ser capaços de modular-lo d’acord amb la nostra visió de com ha de ser la nostra societat del futur, i aquesta societat que no ha de ser pitjor que la nostra en termes de qualitat de vida i possibilitats de desenvolupament.

Ens agrada veure alguns molins de vent a les cingleres i carenes de les nostres muntanyes, ens molesta, o ens és indiferent? Si un territori té una riquesa gràcies a un recurs que es pot aprofitar per generar energia, com és el vent, perquè hi pot haver oposició a la seva instal·lació? Doncs l’oposició pot ser per raons relacionades amb la fauna, el paisatge i la propietat dels mitjans, que desplacin els beneficis econòmics fora del territori on hi ha el recurs.

Què penseu d’una carretera amb tràfic intens, que genera soroll i contaminació? Podria ser que la diferència fos que a la carretera ens hi hem acostumat i els molins de vent són una novetat?

Què té més impacte al paisatge, un grup de molins de vent, o cinc hectàrees plenes de plaques solars?

Efectivament, tot és relatiu, i té relació amb dos aspectes, que són les nostres visions del futur del territori i de la proximitat a casa nostra.

Ningú vol infraestructures al costat de casa seva, tot i que en alguns casos algú pot acceptar alguna mena de compensació. Ningú accepta canvis paisatgístics que modifiquin allò que els seus ulls estan acostumats a veure.

Tot i això tenim la necessitat, com a país i com a societat, de fer un desplegament ordenat de sistemes de generació elèctrica amb fonts renovables, i les infraestructures demanen espais, teulades, terreny rústic i altres espais dels que es pugui disposar, com canals de reg, autopistes, basses, etc…

Anem tard, però és imprescindible un debat que permeti a tota la societat manifestar els seus interessos, les seves inquietuds, i les seves línies vermelles i, un cop debatut, el Govern haurà de prendre decisions amb visió estratègica, que no agradaran a tothom, però que han de conformar el mapa de ruta que el país necessita.

 Autor: Santi Martínez Farrero. Director General de KM0 Energy

Article publicat a la revista La Terra, d’Unió de Pagesos