tota l'actualitat de km0
27 gener 2022 \ Tornar al blog

El preu de l’energia i la pagesia

Què fer davant uns preus de l’energia cada cop més cars? 

Totes les butxaques estan patint per l’increment continuat del preu dels carburants, del gas i de la llum, i les de la pagesia més que ningú altre. Els indicadors i l’opinió dels experts no auguren que això hagi de canviar en el curt termini, i que indiquen que cada cop serà més car fer servir energia de la que es compra.

Hi ha explicacions de tota mena. Es parla de l’alta demanda interna d’energia a la Xina i l’exhauriment de les seves mines de carbó, que cada cop n’hi ha menys i és més car d’extreure. També s’ha de tenir en compte l’increment del preu del gas, d’una banda per motius geoestratègics en funció dels interessos de Rússia i des països del Nord del Magrib, per enfrontaments interns i amb els països veïns. A continuació tenim el sistema per fixar el preu de l’electricitat a la factura, que es traspassa directament als consumidors, i ve condicionat per l’elevat preu de gas, impactat pels impostos del CO2. A Portugal, per exemple, el preu del mercat no es passa directament a la factura, sinó que el preu que es paga és la mitjana dels 12 últims mesos, de manera que els increments arriben de forma molt més lenta als consumidors. A més, pel que fa el gas, si una empresa europea té un contracte amb una empresa del Nord d’Àfrica, que imposa una penalització del 30% si el gas contractat no s’entrega, hi ha bucs de transport de gas liquat que quan són en alta mar canvien el rumb cap a països d’Àsia, que paguen el preu del gas, el 30% de penalització i una prima extra per tal de rebre subministrament urgent. Totes aquestes tensions es produeixen al mateix temps i pressionen el preu de l’electricitat i altres combustibles, que no tenen cap problema per pujar els preus, veient una situació favorable d’augments generalitzats.

Quan es parla de preu de CO2 i el seu efecte sobre el preu del gas, hem de tenir present que les taxes sobre el CO2 han de fer que els productes de proximitat estiguin afavorits, doncs el cost del transport és inferior, i això els iguala amb productes conreats de forma extensiva a països llunyans que poden suportar el cost del combustible, que està subvencionat. Si per contaminar en el trajecte des del país d’origen fins a casa nostra han de pagar el cost de les emissions de CO2, és evident que encareix aquests productes que distorsionen el preu del mercat tenint en compte els costos reals que ha de suportar la nostra pagesia.

Però la pregunta és si podem fer alguna cosa, o si no tenim més remei que suportar, sense res a fer, aquestes pujades.

A Catalunya, en termes energètics, fa molts anys que no fem els deures a nivell de país i el grau de dependència de subministraments d’altres països és elevadíssima. Catalunya no té mines d’urani, ni pous de petroli ni de gas. Qui té el cul llogat no seu quan vol, i aquesta és la situació. Catalunya té sol i vent, però l’oposició a la instal·lació de qualsevol mena d’infraestructura energètica al nostre territori sembla ser molt variada i constant. Mentre ho debatem, les empreses nuclears, del petroli i del gas es freguen les mans i, a més, augmentant els seus beneficis.

Si l’estratègia energètica no ens ha mobilitzat com a país, potser que ho entomem a títol individual, i fem alguna cosa per influir en els preus de l’energia. Hi ha tecnologies solvents, madures i econòmiques, per actuar i regular el cost energètic que paguem per fer les nostres activitats i per mantenir un nivell de confort que no volem abandonar, però també per evitar que els nostres negocis es descapitalitzin per uns increment de costos que no som capaços de traslladar als preus de venda dels nostres productes. Quants anys fa que la llet es ven per sota del preu de cost? Quants productes de la terra no son viables sense subvencions? Com es pot suportar un augment important del cost energètic sense anar a la ruïna?

Els cost energètic que paga una família o un negoci, generalment, només es composa pel pagament d’allò que consumim, però ens hem de plantejar que aquest cost es pot reduir i que, a més, es poden obtenir ingressos que compensin total, o parcialment, allò que paguem.

No és cap fórmula màgica. El món agrari i ramader té grans teulades i, moltes vegades, terrenys no explotats.

Per reduir el cost, es poden aprofitar les subvencions que ofereix la Generalitat per sistemes d’autoconsum i bateries que fan molt rendible la instal·lació del plaques solars, o d’algun sistema de mini-eòlica. Hem de pensar que l’electricitat es paga en factura a uns 14 cèntims el kWh, i que produir electricitat sobre teulada costa entre 5 i 6 cèntims el kWh, de manera que l’estalvi és evident, però a més s’ha de tenir en compte que posar plaques solars és comprar electricitat a 30 anys vista a preu fix.

Un altra opció, compatible amb aquesta, és obtenir un rendiment de terres ermes, on es pugui instal·lar un parc solar o eòlic. Normalment el que es fa és llogar-lo a una empresa promotora, que pagarà un lloguer i que pot estar oberta a que una part o la totalitat del lloguer a pagar al llarg de 30 anys es capitalitzi i la propietat del terreny es converteix en soci de l’explotació del parc.

Per acabar, és ben clar que ens hem de seguir queixant dels elevats preus que hem de pagar pels combustibles, però també ens podem posar en marxa per afrontar-ho individualment.

Autor: Santi Martínez Farrero. Director General de KM0 Energy

Article publicat a la revista La Terra, d’Unió de Pagesos