Soc fill d’Erinyà, al Pallars Jussà, i fa uns mesos que hi puc viure d’una manera relativament estable, gràcies a una antena que em permet teletreballar.
Professionalment em dedico al foment de la transició energètica a Catalunya, doncs està per fer i és tant important com a qualsevol altre lloc del món, doncs el repte de la crisi climàtica és global i ens afecta a tots.
A Erinyà hi viuen cinc persones, a dos cases, de forma estable. Dos habitants més ocupem altres dos cases, en períodes irregulars, però llargues temporades.
Amb aquestes xifres i amb les condicions actuals, els habitants d’aquest tipus de pobles mai podran ser partícips actius de la transició energètica i beneficiar-se de la nova economia que hauria de facilitar, entre altres coses, el reequilibri territorial.
Podem considerar que la creació de Comunitats Energètiques és una de les solucions possibles per activar aquest canvi en el sector elèctric, que farà que gent que visqui a qualsevol indret pugui participar d’uns nous objectius a l’hora de generar electricitat. Si al llarg dels últims cent anys el gran objectiu ha sigut generar grans quantitats d’energia i disposar de potència per alimentar la indústria, ara estem en condicions de posar la ciutadania al centre i produir de forma renovable, de proximitat i sobre tot, fent que els objectius prioritaris siguin els beneficis mediambientals i els econòmics dels socis de les respectives Comunitats Energètiques.
De totes les opcions de Comunitats Energètiques, ens centrem en les que creiem més atractives per a la població, que són les Comunitats Ciutadanes d’Energia. A dia d’avui existeixen a la Directiva Europea de Normes Comuns pel Mercat Elèctric Intern, que els Països membres han de transposar a la seva legislació nacional abans del 31 de desembre del 2021.
Suposant que Espanya compleixi amb el seu compromís, ens podem imaginar que a finals d’any tindrem una Llei amb el text de la Directiva Europea, i que la normativa necessària que en desenvolupi els detalls veurà la llum al llarg del 2022.
entitat jurídica de participació voluntària i oberta que estigui efectivament controlada per accionistes o que els seus membres siguin persones físiques, autoritats locals, inclosos els municipis, o petites empreses, l’objectiu principal dels quals sigui oferir beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus membres o a la localitat on es desenvolupa la seva activitat, més que no pas generar rendibilitat financera. Una Comunitat Ciutadana d’Energia pot participar en la generació, inclosa la provinent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l’agregació, l’emmagatzemament d’energia, la prestació de serveis d’eficiència energètica, la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d’altres serveis energètics als seus accionistes o membres
D’aquest paràgraf en podem extreure algunes idees.
En primer lloc, veiem que exclou les grans empreses, doncs les obre a un nombre limitat de participants i, a més, demana control efectiu per parts dels socis, de manera que sigui una associació, una cooperativa, o qualsevol mena d’entitat, cada soci tindrà un vot, independentment de la seva aportació.
També llegim que el seu objectiu no és generar rendibilitat financera, un motiu més per entendre que s’exclouen grans empreses, doncs això no casa de cap manera amb els seus objectius.
Finalment, llegim les activitats en les que podrà participar, que són totes dels del sector elèctric.
Una Comunitat Ciutadana creada amb l’abast del Pallars Jussà, podria tenir generació en algunes teulades públiques, pavellons esportius, casals, etc, i dos o tres parcs solars, que cada un ocupés unes 5 hectàrees.
Tota la ciutadania de la Comarca, de forma voluntària, més els Ajuntaments, podria formar part de la Comunitat Ciutadana. Insistim, de forma voluntària, un veí no i la seva veïna si, doncs l’optimització energètica no es farà a través dels cables sinó d’internet. Es preveurà, per exemple, si demà a les 12 farà molt sol o hi haurà núvols, i això permetrà decidir avui si es carreguen les bateries que hi haurà en alguns pobles, i a quin nivell, per garantir que demà també es disposarà d’energia del sol tot i que no es produeixi en aquell moment. Tot plegat ha de servir per pagar una factura més econòmica a cada llar i a cada Ajuntament, doncs el benefici individual serà resultat del benefici col·lectiu.
Els set habitants d’Erinyà podríem, cadascú amb el seu criteri, decidir participar o no d’aquesta Comunitat, que d’altra manera seria inassolible per la complexitat i necessitat d’un número mínim de participants.
Ja hi ha exemples de Comunitats Energètiques, com les set que estem fent a la província de Girona, dos al Vallès Oriental, setze en preparació a Lleida i dos a Tarragona. Hem de començar a sembrar.
Autor: Santi Martínez Farrero. Director General de KM0 Energy
Article publicat a la revista La Terra, d’Unió de Pagesos
Foto: Comunitat Energètica a Rupià
Volver al blog
