Cada dia hi ha notícies del conflicte entre la promoció de parcs solars o eòlics i el rebuig que provoquen a una part de la ciutadania. Quan la Generalitat inicia el procediment d’estudi d’un projecte a través de l’anomenada Ponència de Renovables, immediatament demana als ajuntaments afectats quina és la seva opinió i els Alcaldes i Alcaldesses han de donar resposta sense disposar d’informació precisa de quin serà l’efecte a llarg termini d’allò que decideixin. Estar a favor o estar en contra? Quin emplaçament seria l’idoni per al municipi? A qui beneficia i a qui perjudica?
Concretament, no disposen d’una planificació de futur feta per la Generalitat, per saber que les seves decisions han d’estar imbricades amb un projecte de país. Això fa que el seu posicionament sigui encara més complex, doncs no hi ha una visió global on cada peça formi part d’un tot.
Per començar a facilitar eines i criteris de decisió als municipis, la Diputació de Lleida va encarregar fer un estudi del potencial de generació renovable a la província, que tingués en compte parcs fotovoltaics en sòl no urbanitzable, en teulades i generació eòlica, amb la condició que l’impacte sobre l’activitat agrícola fos el mínim possible.
A continuació expliquem la metodologia i els filtres que vam aplicar per poder considerar quines parcel·les són les que es podrien fer servir, minimitzant els canvis sobre les activitats actuals.
En primer lloc cal explicar que vam analitzar les 503.051 parcel·les que hi ha registrades al Cadastre, i vam filtrar-les eliminant aquelles en que per diferents motius no són viables per a implantar sistemes de generació renovable. Els motius poden ser de dos tipologies. En primer lloc ambientals, territorials i urbanístics, entre els que cal destacar: àrees humides i aiguamolls, àrees d’interès geològic, àrees de protecció per hàbitats d’avifauna, espais naturals de protecció especial, zones subjectes a protecció territorial i zones amb plantejament urbanístic incompatible. En segon lloc per motius tècnics, com per exemple mala accessibilitat, massa pendent, mala orientació o poca irradiació.
Un cop analitzades cada una de les parcel·les, en van quedar 59.623 en les que es podrien construir parcs solars o eòlics en funció del regim de vents.
Fins aquí no hi ha cap novetat respecte l’anàlisi que pot fer qualsevol promotor per decidir on disposar d’emplaçaments idonis i començar a parlar amb la propietat dels terrenys i demanar permisos.
La novetat de l’estudi és el filtratge que es va fer a continuació, per trobar quines són les parcel·les que denominem òptimes.
Les condicions que s’imposen a les 59.623 parcel·les aptes són més restrictives i tenen en compte l’impacte en les activitats agràries. Les més important són dos, que l’accés a la parcel·la ja existeixi, evitant moviments de terres i interferències amb altres parcel·les, i que no tinguin conreu, o que aquest ocupi menys del 20% de la parcel·la, i només per a finques de secà.
Amb aquestes limitacions queden 23.516 parcel·les a la província, en les que considerem que es poden implantar parcs renovables.
Per calcular la capacitat en teulades, es va analitzar la superfície edificada, de la que es va estimar la superfície de les teulades, i d’aquesta es va considerar que un 10% podria ser útil, doncs cal descartar teulades sense prou resistència, i l’ocupació de teulades per diversos tipus d’equipament d’ús comú.
Finalment, pel que fa l’energia eòlica, es va tenir en compte, a partir del mapa de vents de la Generalitat, en quins emplaçaments la velocitat mitjana del vent és superior a 6 metres per segon.
Per posar-ho en context, els experts que han quantificat els valors als que s’ha d’arribar a Catalunya al 2030, estimen que es necessiten 6GW nous de solar i 4GW nous d’eòlica.
Si al 2030, com preveu la Llei de Canvi Climàtic, s’aturen les centrals nuclears que hi ha a Catalunya, es necessitarien 3GW per substituir-les, però com que una central nuclear funciona moltes més hores que un parc eòlic o solar, això fa que es necessitin força més GW de potència per assolir la mateixa energia, a més del que caldrà per atendre l’increment de l’electrificació tant a les llars, com a l’industria i al transport.
Els resultats de l’estudi són força significatius.
Es pot resumir dient que a la província de Lleida hi ha parcel·les suficients per assolir més del doble de les necessitats de Catalunya per al 2030, és a dir, que pot generar per a les necessitats pròpies i ser un territori exportador d’energia renovable, fent servir només les parcel·les òptimes.
El resultat de l’estudi és que es poden instal·lar 11,13 GW en sòl no urbanitzable, i 3,14 GW en teulades, que sumen 14,27 GW, molt superior als 6 GW proposats pels experts.
També es poden instal·lar 4,37 GW d’eòlica, en línia amb els 4 GW que es requereixen per a tota Catalunya.
Per tant, podem resumir que si avança un pacte territorial a Lleida, Catalunya podrà fer la tant necessària transició energètica, amb parcs petits, connectats a la xarxa de distribució elèctrica, sense necessitat de crear grans i costoses infraestructures elèctriques.
Autor: Santi Martínez Farrero. Director General de KM0 Energy
Article publicat a la revista La Terra, d’Unió de Pagesos
Tornar al blog
