En realitat, el títol hauria de ser, “quina deu ser la pròxima jugada que té l’Elon Musk al cap, i la següent….? “, però era massa llarg.
Al mes de maig, Tesla va demanar la llicència com a generador d’electricitat al Regne Unit, per operar grans bateries, de l’ordre de 100MW de potència cada una. Concretament operar-les de forma oportunista, entregant electricitat al sistema quan aquest en necessiti a canvi d’una retribució específica a través dels nous mercats de flexibilitat.
No sabem si després també voldrà operar les bateries dels cotxes que estiguin connectats a la xarxa per V2G, doncs al mes d’agost de 2020 hi havia uns 28.800 Tesla al Regne Unit, que podien sumar una potència màxima de 6.500MW.
A finals del 2020 es van regular els mercats de capacitat, que seran una realitat a la primavera de 2021. Al mateix temps, ja s’ha anunciat que es legislarà per crear l’agregador independent, i aquestes dos figures són les que facilitaran que les bateries dels nostres cotxes, a més de servir per desplaçar-nos en silenci i sense fer fums, també donin servei al sistema elèctric, que ens remunerarà per participar-hi.
Després de més de 100 anys de funcionament, el sistema elèctric ens proporciona una qualitat de servei molt elevada, gràcies a grans inversions en la xarxa de transport i distribució i a una xarxa de centrals de generació molt superior a les necessitats de demanda, de manera que si una central falla, una altra es posa en marxa. Això representa un cost fix inassumible a llarg termini, doncs les centrals també són retribuïdes mentre estan parades, i és un dels molts costos que apareixen a la factura elèctrica. Si es construeixen infraestructures, siguin centrals de generació o xarxes de distribució, la relació entre el cost i el servei, les hores de servei, és molt elevat, doncs hi són sempre, però no sempre es necessiten.
Les telecomunicacions actuals, la disponibilitat de big data, big data analytics, intel·ligència artificial i blockchain, entre d’altres, ens permeten actuar sobre la demanda d’electricitat de forma ràpida. Ara és tan segur reduir la demanda en un moment determinat, com posar en marxa una central de generació, per atendre necessitats del sistema elèctric. Digitalitzar el sistema elèctric ens permet treballar en base a costos variables, doncs només es paga pel servei quan es fa servir i en funció del volum necessari.
Els agregadors faran ofertes a usuaris que tinguin alguns elements de flexibilitat, com pot ser un terra radiant, una caldera elèctrica, plaques fotovoltaiques amb bateria o un cotxe elèctric, que són dispositius que hi haurà a moltes llars. Les ofertes especificaran els pagaments que es faran als usuaris en base a quina mena d’elements es posin a disposició, del temps d’ús, i de la càrrega o descàrrega.
El client acceptarà, en un contracte que es registrarà a blockchain per tenir traçabilitat i transparència de les operacions, que l’agregador interactuï operant alguns dels seus elements de flexibilitat, atenent les condicions que posi el client. Per exemple: opera quan convingui els elements que hem pactat, però a les 6 del matí vull el termo amb aigua a 60 graus, i a les 7 la bateria del cotxe m’ha de permetre fer 120 km. Els caps de setmana no operis la bateria del cotxe, però no hi ha problema amb l’estacionaria.
Quan el sistema elèctric requereixi de flexibilitat per solucionar algun tipus de congestió o incidència, llençarà ofertes al mercat, a canvi d’actuacions concretes. Els agregadors que les acceptin, operaran els elements dels seus clients per tal de donar resposta a la necessitat del sistema i obtenir la retribució pactada, que es repercutirà als clients que hagin participat.
Nous temps, noves opcions, i cada cop es fa més real la participació de la ciutadania en el sector elèctric, ara de forma activa.
Autor: Santi Martínez Farrero. Director General de KM0 Energy
Article publicat al butlletí de l’Associació Volt-Tour
Tornar al blog
